Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP)

diumenge, 13 de novembre del 2011

Reconstruïm la Pública

El nou bloc de la PUDUP:

http://reconstruimlapublica.wordpress.com/

diumenge, 15 de maig del 2011

Manifest de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP)

L'educació pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Com a
treballadors i estudiants que ara mateix estem vivint la
transformació política i econòmica de la Universitat Pública, ens
sentim amb la responsabilitat social de transmetre a la ciutadania la
nostra preocupació. S'està executant una transformació
estructural de la Universitat que posa en suspens el dret a
l'educació pública de les properes generacions. Som plenament
conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta
tot el Sector Públic i, en general, model de societat que volem. Som
plenament conscients que la reforma afecta tota l'Educació Pública,
tant a la Universitat com a l'Educació Primària i Secundària. És
la nostra responsabilitat defensar la Universitat Pública de la qual
formem part i posar en coneixement de tothom que les reformes afecten
no sols els que ara som a la Universitat sinó els que hi vindran i
els que hi voldrien venir, en el futur. Cal garantir que les properes
generacions tinguin al menys els mateixos drets d'accedir a una
formació pública i de qualitat. Per tot això exposem:

El canvi de model universitari limita la possibilitat d'accedir als
estudis universitaris. En una societat del coneixement on la
formació no només és requisit indispensable per poder accedir al
mercat laboral sinó també per al desenvolupament d'una
ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s'estan
aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l'accés a aquesta
formació. És incongruent, i un greuge irresponsable cap a les
properes generacions, dificultar l'accés a la Universitat quan,
en una conjuntura de crisi econòmica com la que patim, la formació
s'ha assenyalat com un element fonamental per superar-la i,
alhora, pot ser també una via de transformació de les condicions
que han abocat a aquesta crisi.

La conjuntura econòmica, en la que s'exigeixen retallades en el
sector públic, s'està fent servir per reduir el finançament
públic de la Universitat i augmentar el cost dels ensenyaments per
les i els estudiants i les seves famílies.

Les retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del
personal docent i investigador com del d'administració i serveis
quan no, directament, provocant el seu acomiadament. Un contracte
fix i indefinit és un dret de tot treballador dins i fora de
l'àmbit públic, i no pas un privilegi.

Les conseqüències d'aquesta precarització repercuteixen directament
en la qualitat dels serveis. No es pot aspirar a la qualitat i
l'excel·lència amb polítiques de precarització laboral i una
reducció del nombre de professors i de personal d'administració i
serveis.

Aquestes retallades comporten la pèrdua de molts llocs de treball, no sols
dins la Universitat a tots els nivells, sinó també a les empreses
que hi donen servei i els proveïdors.

Denunciem la manca de transparència en la gestió. Les progressives reformes
universitàries han impulsat un model de governança de la
Universitat que hibrida un model empresarial amb el model de gestió
pública. Aquesta hibridació s'ha traduït en una manca de
transparència en la gestió que no es conseqüent amb una
institució de caràcter públic.

Denunciem també les pressions orientades a la progressiva pèrdua de control
democràtic de les universitats públiques i del conjunt del sistema
universitari. Pressions que pretenen minimitzar la participació de
la comunitat universitària a favor d'un sistema jeràrquic
dominat per representants del poder empresarial.

Davant d'un procés d'internacionalització de les universitats
destinat a captar "clients" d'arreu del món, recordem que la
societat catalana té dret a un ús ple de la llengua pròpia del
país, incloent la seva utilització a tots els nivells de
l'ensenyament superior.

Cal repensar la Universitat Pública, totes i tots volem una Universitat millor. No es tracta de aferrar-nos a un model anterior com tampoc d'acceptar acríticament les reformes que s'imposen amb criteris de benefici monetari. L'educació no és un negoci, és un dret. Per tal de reconstruir la Universitat Pública exigim que no se'ns imposin les reformes sinó que aquestes siguin fruit de decisions conjuntes que neixin de la pròpia comunitat universitària i de la societat, i que tinguin present l'interès col·lectiu de la ciutadania i la funció de la universitat com a servei d'interès públic.

Adherir-s'hi

Versió PDF

http://reconstruimlapublica.wordpress.com/

http://pudupcat.blogspot.com/

https://www.facebook.com/uniprecaria

http://twitter.com/#!/Uniprecaria

dilluns, 2 de maig del 2011

Esquema de manifest

Proposo dinamitzar el debat sobre el manifest que hauríem d'aprovar al més aviat possible muntant els següents debats en paral·lel, cadascun dels quals elaboraria un apartat del manifest excepte el darrer que discutiria com integrar i prioritzar els apartats:

1.- rebuig a les retallades (sous, plantilles, oferta de programes...)
2.- rebuig als increments de taxes
3.- contra la mercantilització de la universitat i a favor de restituir-li el caràcter de servei públic
4.- per a una universitat nacional al servei del redreçament del nostre poble
5.- per la transparència en la gestió de les universitats i contra la corrupció
6.- per la democratització de les universitats

7.- presentació del manifest i discussió de l'ordre en què han d'aparèixer els diversos apartats precedents o bé si cal afegir-ne o treure'n algun.

Suggereixo que d'entrada feu les vostres aportacions en forma de comentaris en aquest post i quan n'hi hagi uns quants sobre algun dels apartats, els individualitzaríem en un debat específic per agilitzar-ho.

Sobre la violència en les reivindicacions socials

Aquest debat no ha estat proposat en assemblea, però la seva necessitat neix d'algunes aportacions fetes a la darrera assemblea, que han posat sobre la taula el record de la influència que determinats mètodes de lluita han tingut en el passat en la (des)mobilització.

Aquest primer escrit el presento a títol exclusivament personal en Lluís de Yzaguirre (PDI de la UPF) amb l'esperança que ajudi a forjar, abans de la propera assemblea, un consens sobre quins mètodes de lluita es promouran des de la PUDUP i quin es descartaran.

En concret, alguns dels assistents a la darrera assemblea varen proposar iniciatives que per a ells poden semblar legítimes i per a d'altres ultrapassen els límits del que és acceptable perquè impliquen l'ús de la violència, especialment les ocupacions quan es fan de manera que coarten la llibertat dels treballadors. En canvi, es varen proposar altres iniciatives (com aprovar als claustres que les universitats deixin de pagar les factures i els crèdits bancaris abans que pujar les taxes o abaixar els sous) que marquen una via imaginativa digna d'un col·lectiu que té com a matèria primera l'intel·lecte.

Tinc el convenciment que la violència deslegitima qualsevol causa (per exemple, l'annexió de Catalunya a Espanya, a més d'haver-se fet amb uns decrets contraris a la legalitat catalana, va ser fruit del règim terrorista implantat pels Borbons i, doncs, radicalment il·legítima). Qualsevol forma de lluita que impliqui l'ús de la violència o que posi els treballadors de la universitat en situació de violència (com són les ocupacions) crec que fa il·legítimes les causes que es pretenen defensar.

Per altra banda, l'experiència demostra que alguns dels col·lectius que pretenem incloure sota la U d'unitària es desmobilitzen quan no comparteixen les formes de lluita; doncs, si volem ser realment unitaris i concitar el suport majoritari dels professionals universitaris (PAS, professorat i becaris de recerca) no sembla massa oportú que adoptem formes de lluita que en el passat han portat a un distanciament cada cop més evident dels col·lectius que pretenem implicar en les mobilitzacions.

Des d'aquest escrit faig una crida a pensar accions imaginatives (sense descartar la possibilitat de col·lapsar en determinats moments les dependències dels rectorats o de l'administració, com podria ser presentant milers d'instàncies lliurades en mà a l'honorable Conseller, si és que això és viable...) que no provoquin el rebuig de cap sector dels que ens donen suport.

I demano a qualsevol grup o entitat que decideixi emprar la violència que no ho faci en nom de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública.